albertbalada

’08 DNC. Second day

In Ciència Política, política, sociologia on Agost 28, 2008 at 6:00 am

Continua l’escenografia de la DNC, amb la dimensió dels sentiments, quelcom que tendeix a posar de manifest una unitat partidària que contradiu, de fet, el format propi del model dels partits en clau saxona, on la metodologia orgànica a l’ús és força distinta dels partits convencionals, en clau continental europea, per exemple.

Aquí és on raonablement es dóna un cert principi de debilitat que posen de manifest els demòcrates, l’enfoc de divisió prèvia, inevitable per altra banda, acaba essent però captiu dels propis temors i quan intenten de transmetre aquell principi d’unitat, escrit sobre els tradicionals panells blaus a l’ús, és cert que necessitava de la paraula de Hillary Clinton, per plantejar que malgrat el compliment dels reglaments de la convenció que exigeix en tot cas una transmissió de vots dels delegats, perquè Clinton no ha formalitzat mai una retirada, ningú pot garantir aquella transferència en aquell mandat, tot i que segurament els passadissos garantiran que hi hagi absències, abans que un vot de càstig.

La frase esperada va arribar radical, però plena de matisos, és cert que va afirmar sentir-se orgullosa del candidat i demanar-motivar als seus delegats cap al canvi de lleialtats per a donar suport a Barack Obama; matisos? els que van faltar en definir al que serà proclamat candidat demòcrata, perquè, com ho podia fer després de 18 mesos de desqualificacions i d’afirmacions en rotunditat de la manca de preparació per a assumir la més alta magistratura del país? . El cert és que la senadora Clinton va tenir el seu moment de glòria a la convenció demòcrata, disciplinada, atenent a allò que cal pel país, però quan es dissenyen les campanyes s’apel•la als instints primaris i es sublimen, i ara ningú és capaç d’aventurar quina serà la reacció dels delegats.

Un cop més una bona munió d’speakers corners feien de nou militància de la gestió de sentiments i emocions, catalitzadors de les voluntats del partit i creadors d’un determinat clímax, el nivell dels representants que la DNC presenta en aquest segon dia han estat. El Governador Brian Schweitzer de Montana; El Governador Deval Patrick de Massachussets; La Governadora Kathleen Sebelius de Kansas; La Governadora Janet Napolitano de Arizona; El Governador Joe Manchin de West Virginia; El Governador Jim Doyle de Wisconsin; El Governador Ed Rendell de Pennsylvania; El Governador Ted Strickland de Ohio; El Governador David Paterson de New York; El Governador Chet Culver de Iowa; El Senador Bob Casey, Jr. de Pennsylvania; El Senador Patrick Leahy de Vermont; l’ex Secretari d’Energia Transport, Federico Peña; El Lider de la Majoria Demòcrata de la Cambra de Representants, Steny Hoyer; President del Caucus Demòcrata de la Cambra de Representants, Rahm Emanuel; El Representant Xavier Becerra (D-CA), Assistent de la Presidenta de la Cambra de Representants; i el President del Comitè de Campanya Demòcrata del Congrés Democratic Congressional Campaign Committee (DCCC) Chris Van Hollen; també els Representants Nydia Velásquez (D-NY), Linda Sánchez (D-CA), Tammy Baldwin (D-WI), Eleanor Holmes Norton (D-DC), Mike Honda (D-CA), el Director de California John Chiang, el President de Planned Parenthood Cecile Richards, Anna Burger de Change to Win, i el President del AFL-CIO John Sweeney.

En tot cas el discurs de la Senadora Clinton, apel•la a la autèntica lluita i aquest si que pot ser un missatge que entenguin els delegats i que després han d’entendre els electors. Clinton, Hillary, recorda qui és l’adversari per als demòcrates: John McCain i usa un missatge senzill que ja havia estat iniciat per Obama, que més o menys ve a dir, en clau col•loquial: “no volem que els propers quatre anys hi hagi la política dels darrers vuit”, però la Senadora ha anat més enllà i en el seu discurs ha emprat una referència que fa un pas més cap als suports al Senador Obama, especialment dirigida als sentiments i les emocions dels delegats, en emprar i citar a la icona nord-americana del coratge i la llibertat, Harried Tubman, que va morir al 1913.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: