albertbalada

Archive for Setembre de 2013|Monthly archive page

Reconeixer-nos

In Ciència Política, filosofia on Setembre 7, 2013 at 1:26 pm

Porta d'Entrada

Com ens podem reconèixer a nosaltres mateixos?

Aquesta insignificant pregunta  hauria d’esdevenir qüestió fonamental i principal en l’articulació de la nostra pertinença al món, doncs en la resposta és troba, no només la resposta, sinó també l‘essència mateixa de la nostra existència.

És cert que ens definim i així i ens considerem alliberats de tot lligam que no ens permeti d’actuar en llibertat, honorant i venerant aquest principi, aquest valor que s’incardina amb les essències mateixes de la nostra existència humana i també espiritual.

Però també hem de saber-nos amarats d’una ferma moralitat que ens defineixi, més enllà fins i tot de nosaltres mateixos: en tota obra, en tota acció en la que participem, des de la nostra pròpia individualitat, des de la nostra essència mateixa, però també dins de la nostra pròpia realitat que ens defineix.

Hauríem d’ instituir-nos, en definitiva, com a garants del bé comú i això només ens és possible si afrontem el nostre camí tot conreant les essències del bé com a raó essencial i única.

És en aquesta cerca permanent del bé en la que en la que se’ns dibuixa un escenari en el que l’egoisme ha de quedar anorreat, expulsat de la nostra raó d’existir com a essers humans, però també en la nostra perspectiva, on es dirimeix aquella connexió amb el bé com a raó universal que ens ha de motivar.

Ens cal conrear, doncs, una moralitat responsable a la cerca del benefici social on tota actitud nostra, on tota activitat nostra, on tot pensament nostre hauria de fer palès, en una sort de moralitat universal que s’hauria de substanciar com a principi inviolable que es connecta amb la llei natural mateixa i descobrir-la a través d’aquest camí que hem iniciat i dels instruments de creixement personal i social en aquest camí emprem.

El bé, com a realitat suprema, ens situa així en el camí de la cerca de la veritat, a través de la formació permanent, la il·lustració en els nostres principis, com de les essències, però també en la pròpia instrucció personal en permanència, aquella que ens ha de permetre ser fidels de la raó com essència que hom cerca també, que ens agermana amb el proïsme, que ens situa  en perfecta sintonia amb el que és just, serem doncs inspirats per la Llum que ens ha de fer sortir de la nostra foscor i que ens defineix en la senda que ens civilitza en la consciència.

No és senzill, res no és, però aquesta qualitat que ens indueix la pròpia pertinença humana, ens reporta a una virtuositat incòlume, que en proclama un principi de perfecció moral inexcusable.

Anuncis