albertbalada

Ara li ha tocat a La Barceloneta

In Ciència Política, Conflictologia, sociologia on Setembre 15, 2014 at 10:09 am

Ara li ha tocat a La Barceloneta és un article breu original dels politòlegs Sònia Pereda Xavier Pastor i Albert Balada, que no ha estat publicat per cap mèdia

la barceloneta

El districte de Ciutat Vella ha esdevingut des de fa anys el focus d’atenció mediàtica i dels ciutadans a l’estiu a causa dels conflictes que s’hi produeixen. Una “fama” crescuda paral·lelament a l’augment del turisme i dels negocis i serveis orientats a la persones que ens visiten.

Aquesta vegada li ha tocat al barri de La Barceloneta. A aquest barri mariner, construït el 1753 per encabir-hi els habitants de les cases del barri de la Ribera, enderrocades per ordre de Felip V per a construir en aquell espai la Ciutadella, i on la seva gent vivia, fins al Jocs Olímpics de 1992, bàsicament del peix de la Llotja, del port de Barcelona i dels xiringuitos del costat de la platja i en habitatges de poques dimensions, els quarts de casa, se l’ha convertit en una peça més de l’entramat de llocs i serveis adreçats al turisme.

I a l’igual que altres llocs del districte, a La Barceloneta, determinades condicions han fet possible l’aparició de conflictes coneguts: d’una banda, el parc d’habitatges antics i la seva reforma, amb canvis de normativa i propostes de millora urbanística i d’arranjament dels diferents governs municipals; i de l’altra, l’especulació de propietaris d’edificis sencers o habitatges en règim de renda antiga  i d’inversions privades, que són viscudes com una amenaça per part dels veïns, ja que representen una transformació del barri orientada ara per a convertir-lo en un indret de residència estiuenca per a turistes, per davant dels veïns de tota la vida i amb la tard o d’hora temuda expulsió.

En el cas de La Barceloneta, la fórmula de la controvèrsia ha estat convertir aquests quarts de casa en apartaments turístics. Les característiques de l’indret, proper a la platja i gairebé al centre de la ciutat, ben comunicat en cotxe, amb transport públic, en bicicleta i a peu, han fet créixer la demanda i els preus. La realitat s’ha transformat vertiginosament de manera que allà on hi havia els residents de tota la vida, ara hi ha pisos amb lloguers elevats ocupats per persones amb un alt poder adquisitiu. I si hi ha negoci també es dóna la picaresca, amb relloguers, sobre ocupacions i la conseqüent aparició de situacions de conflicte i comportaments inapropiats, reforçats per una escassa aplicació dels mecanismes de control i sancionadors de l’administració.

Els poders públics i els inversors privats ens recorden contínuament que el turisme ens aporta molts recursos que difícilment un altre tipus d’”industria” podria generar en aquests moments i què tampoc som capaços de generar-ne ni tenir-ne una de diferent. Per exemple, el pas en els darrers anys de l’1,5 al 7 milions de visitants o que la relació entre turista i habitant, d’1 a 8, és menor a la d’altres ciutats europees. I malgrat tot el que per alguns és un èxit, perquè en treuen un rendiment directe, altres, el que pateixen les repercussions d’un turisme massiu i incívic, ho veuen com un maldecap.

I és que conflictes com el de La Barceloneta, el Raval o La Rambla a Barcelona o en d’altres indrets del país, com  Salou i  Lloret de Mar, que reuneixen unes determinades condicions i es donen una tipologia de comportaments fan públic un debat de fons que fa temps que es manté viu i que els mitjans de comunicació entre els seus diferents objectius van copsant: com fer possible el turisme amb el funcionament quotidià de la ciutat i la vida, el descans i la identitat dels barris? Com fer compatible els dies excepcionals de vacances que volen passar els turistes amb els dies de feina o de descans, ja que el conflicte escala a l’estiu, de les persones que habiten de Ciutat Vella? Com casar turistes i ciutadans?

Senyores i senyors, aprofitem el debat que es dóna ara, incorporem les parts implicades i busquem solucions consensuades, perquè un cop superat l’estiu restarà com en d’altres ocasions inacabat i quan torni una nova temporada de bany i de vacances quedarà totalment obviat fins a l’aparició malauradament d’un nou conflicte.


 

Albert Balada és llicenciat en Ciència Política i Sociologia i DEA en Història del Pensament i dels Moviments Socials i Polítics


 

Sònia Pereda és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i diplomada en Gestió i Administració Pública.


 

Xavier Pastor és Politòleg i professor de Resolució de Conflictes a la UdG i la UOC.


 

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: