albertbalada

Breu estudi simbòlic sobre la Palma Nuova de Vicenzo Scamozzi

In arquitectura, Art, política, simbologia, sociologia on Agost 6, 2015 at 7:13 pm

En el segle XVI en plena època renaixentista alguns arquitectes començaven a cercar un nou ordre en la renovació dels vells burgs medievals tot projectant ciutats de nova planta.

La cerca d’una ciutat ideal, oposada al model caòtic i desordenat de l’edat mitjana, començaria a ser una constant.

També Vincenzo Scamozzi (1548-1616) que escrigué un dels més importants tractats de l’època “La idea de la arquitectura universal” editat al 1615( 1) i dissenyà una de les ciutats més sorprenents i extraordinària fins avui construïda: Palma nuova.

Les raons de la seva forma sempre s’han atribuït a les necessitats militars, ben cert, en les necessitats de defensa com de divisió de l’atacant, però també cal cercar-ho en la filosofia i el pensament en una època en la que es cerca la perfecció en el conjunt de la societat, els ideals d’una utopia, que també seguirien en el segle posterior, amb una forta càrrega simbòlica en la utilització oculta de formes geomètriques amb significació específica.

Tot i que la forma de la primera muralla exterior, com de la interior, que en conté una tercera de superposada, prenen la forma del enneagrama regular, és a dir una forma d’estrella de nou puntes del grec εννεα, (ennea: nou), y γράμμα (gramma: traça), ens podrien fer pensar en sistemes que usen el nou com a element en aquella època, com per exemple els nou planetes coneguts, ara en són vuit, o fins i tot el simbolisme del panteó de les deïtats egípcies o Hesíode que contava com a nou les muses divinitats de la inspiració poètica i de les arts, però m’aventuraria a pensar en una possible referència al misticisme aritmetic‑geométric pitagòric doncs per Pitàgores els números eren símbols jeroglífics mitjançant els quals s’explicava les idees relacionades amb la natura de les coses(2). Tot i com bé diu Joan Botta (3) “els pares fundadors de la ciència moderna ja estan molt lluny de l’especial religiositat pitagòrica i així poden veure en la matemàtica un llenguatge instrumental extremadament útil per a entendre el món”, ens quedarà doncs per esbrinar la eclecsis simbòlica d’aquesta triple estrella de nou puntes.

Scamozzi, però, trenca la projecció de la figura central que conformen els dos perímetres exteriors de la ciutat que conformen aquella estrella de nou puntes per definir-ne un nou polígon, un octograma, polígon de vuit costats que s’origina a partir d’una estrella de vuit puntes, també coneguda com estrella de Salomó (veure figura en fotografia 2), quin dibuix perímetral en determina una àrea octogonal, tot i que per altra banda, i de nou, la estructura tampoc la manté, , de fet, en definir-ne una plaça central que pren forma d’hexàgon regular, amb una segona figura que en parteix del dibuix dels carrer principals que surten d’aquell hexàgon i defineixen un segon polígon.

La primera forma té un alt contingut simbòlic, doncs l’hexagrama (veure figura en fotografia 1) ens apareix a partir de la determinació de la estrella de sis puntes que és la estrella de David, quin interior en determina aquell hexàgon que es dibuixa en la plaça central i d’on surt la segona estructura a partir de la delimitació dels carrers que surten de la part central del hexàgon, tot travessant, tanmateix, la meitat dels costats de l’hexàgon, de manera que se’n defineix una infra estructura piramidal que es projecta des del centre mateix d’aquesta estructura simbòlica, i que des d’una perspectiva tridimensional ens permetria de veure’n una piràmide hexagonal regular.

© Albert Balada
6 d’Agost de 2015

(1) Scamozzi, Vicenzo “La idea de la arquitectura Universal” una edició de 1736 es conserva al Museu d’Arquitectura i Urbanisme “Josep Mas Dordal” d’Almacelles.

(2) González Urbaneja, Pedro Miguel . Pitágoras (Siglo VI a.C.) – Página 3. Centro Virtual de Divulgación de Matemáticas. Real Sociedad Matemática Española.

(3) Botta, Joan. Càlculs Grecs. Revista Digits. 2007

palmanova-00 (1)palmanova-00

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: