albertbalada

La connexió de les dues revolucions (II)

In filosofia, Independència, política, Secessió, sociologia on Agost 25, 2015 at 3:40 pm

Quan el castellonès Pedro Garcés de Marcilla[i] ens explica al 1798, d’entrada com a testimoni proper, tot i  què només sigui en el temps, als fets revolucionaris nord-americà i francès que:

“…el Doctor Franklin s’ocupava principalment en negociacions polítiques, però també trobava temps per dedicar-se als estudis filosòfics“

O quan afirma què:

“no només es dedicà Franklin en aquest temps –referint-se al període com a Ministre plenipotenciari destinat a Europa— als negocis polítics, sinó que també es va entretenir en composar algunes obres i discursos propis del seu geni, que publicà a París…”.

Se’ns està  descobrint, no només al científic, no només al polític, sinó també al filòsof i en concret al filòsof de la política, que és el què de fet era, també, el diplomàtic nord-americà.

Haurem de considerar obvi, doncs, que el fet de fer públic el seu pensament, d’editar-lo, i precisament a la capital francesa on s’estava i on era especialment respectat com a pensador i com a científic, era si més no, una clara vocació conformadora amb la opinió publicada,  de la opinió pública de la seva època.

La seva formació autodidàctica[ii] ens mostra una persona amb una voluntat fèrria d’estudi, si atenem al que ens indiquen les seves memòries, el que hauria de definir una personalitat enciclopèdica, molt culte, amb una formació amplíssima que abastaria prou més enllà de lo pròpiament científic també en connexió amb els il·lustrats europeus, en gran part francesos, sinó també respecte dels àmbits del dret, com de la història, com de la filosofia, com de la política. Lla sociologia o l’antropologia, com a tals, encara no hauran estat establertes.

Benjamin Franklin al ser destinat a París, podria acabar contemporaneïtzant en la seva estada amb tots ells, aquells que coneixia per les seves obres, els enciclopedistes, encontres que no serien pas fortuïts, sinó cercats, com també cercaria d’ influint-los[iii], en la substitució de la societat estamental per un nou ordre social que encara a França era a les beceroles.

Definir, per tant la substitució i la ruptura que ja s’havia produït de manera evident entre les colònies i la metròpoli en el cas americà .

El fet de considerar la revolució com un fet eminentment parisenc[iv], més que no pas territorial abundaria la tesi que a banda dels conspiràbuls i  radicals de tota mena i lloc –que de fet acabarien assumint-ne el poder fins a l’adveniment de l’Imperi, era enllà, al París il·lustrat on s’acabaria produint la transferència del poder polític, enllà on es dibuixarien determinats principis basats en explicar, traduir o interpretar la situació, principis que sorgirien específicament d’aquells ambients intel·lectuals que ara conreava Franklin.

Parlem d’establir els postulat “ideològics” que haurien de definir al moviment revolucionari, inspirat en aquesta primera etapa “pre-revolucionària[v]”, és a dir abans de 1789[vi], en principis filosòfics molt propers als que ell conreava i que havien inspirat la revolució americana, tot i que ell no en fos de facto el redactor de la proclamació americana, quina autoria s’atribueix a Thomas Jefferson.

(Codi de Propetat Intel·lectual 0912065069550 Safe Creative)

A la fotografia el retrat de Benjamin Franklin al 1767 fet per David Martin, conegut com “el retrat del polze” que és a la Casa Blanca a Washington.

Franklin retrat David Martin

[i] Garcés de Marcilla, Pedro. “Vida del Dr. Benjamin Franklin: sacada de documentos autenticos” Pantaleon Aznar, Madrid. 1798, quin original es conserva a la Universitat Complutense de Madrid. Pag. 162 i 185. Es tracta, però,  d’un text que l’autor tradueix de l’anglès i que s’atribueix, segons expliquen Pastor Fuster, Justo, Bautista Muñoz, Juan i Ximeno, Vicent a “Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros dias: Los autores desde el año 1701 hasta el presente de 1829” Ed. J Ximeno. Valencia. 1830 pag 384

[ii] «preferia quedar-me en el taller – la impremta es convertia en una empresa pròspera, gràcies a encàrrecs com el de la emissió de paper moneda en les 13 colònies- llegint libres –parla dels textos de la il·lustració-  que unir-me als meus companys «bevedors de cervesa» Autobiografía. Benjamin Franklin. Cátedra, Madrid, 2012

[iii] «Franklin es trobava enllà –a Paris- amb l’objecte d’obtenir suport per als revolucionaris americans, però possiblement també ajudés a aplanar el camí als revolucionaris francesos»  Alberto Leon Cebrián Las Revoluciones Masónicas. Ed. Bubok. 2014. pag 144

[iv] «En canvi, la Revolució francesa, fou una autèntica revolta de clase que esclata en el cor mateix de la nació…» Madison, Smart Bell.  Lavoisier en el año uno de la Revolución. Antoni Bosch editor, 2013. pag. 151

[v] Lüsenbrink, Hans .Jurger. La Bastille dans l’imaginaire social de la France à la fin du XVIIIème siècle. Revue d’histoire moderne et contemporaine. Paris. 1983

[vi] Braesch, Frédéric. 1789: L’année cruciale. Editions Gallimard. Paris. 1941.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: