albertbalada

Archive for Novembre de 2015|Monthly archive page

Violència horitzontal i violència vertical, una guerra en tota regla

In política on Novembre 14, 2015 at 9:33 pm

Quan escric aquestes línies s’acaba de produïr un seguit d’accions de guerra de l’Exèrcit jihadista anomenat ISIS en territori francès, concretament a Paris, ha estat el divendres 13 de novembre de 2015. Els mèdia en diuen accions terroristes, encara no han entès res. Els morts superen el centenar.

Però això només és un relat, el relat del fet,  és el d’un fet tràgic, dramàtic, lamentable, trist, però, és el fet mateix la rel de tot plegat? Des de la meva perspectiva no ho és pas, és una acció bèl·lica coordinada, perfectament definida i articulada, és, com deia, un acte de guerra.

Existeix, vulguem-ho o no i no és des d’ahir, des de fa anys, recordem a tall d’exemple els atemptats de Madrid de 2004, o més recentment aquest mateix gener de 2015 el de Charlie Hebdo, també a Paris,. I és que es tracta d’un gran espai imaginari de definició universal que es basa en una interpretació islàmica esbiaixada, una interpretació radical de l’Alcorà que es fonamenta en el rebuig a qualsevol “constructu” occidental, aquesta fonamentació s’anomena  “Umma”, la característica essencial és que els seus militants entenen la violència com una activitat alliberadora i un compromís cultural alhora que en determina la vida, liderats per uns irredentistes compromesos en la recuperació dels territoris que algun jorn van ser l’Islam.

Saben emprar les Xarxes socials i dominen Internet, substancialment perquè  encaixa en la natura que els defineix que és la de la desterritorialització, saben també que els mèdia convencionals reproduiran fins a la sacietat les seves accions, de manera que aconseguiran un efecte multiplicador de la por i el terror, implementat des del propi sistema occidental que pretén de protegir-se’n, és una guerra també en l’àmbit de la comunicació.

Però l’autèntic poder que detenten no és la capacitat de destrucció que és, de fet, prou evident, sinó el potencial de construcció que tenen d’un nou discurs interpretador de la seva radicalitat frontista i de la lectura peculiar de l’Alcorà, a través d’un evident intent de convalidació de la seva proposta religiosa que qualla especialment entre els elements joves, podríem, fins i tot, establir una quota d’edat que es perfilaria, probablement entre els 25 i els 35 anys, nodrint-se per una banda de persones naturalitzades en els països occidentals que n’estableixen cèdules implantades dorments o semi-dorments i persones originàries de les zones en conflicte alimentades en molts dels casos per una opacitat d’origen en la creació d’aquest exèrcit islamista, sorgit de diferents faccions entrenades, formades, subministrades en quant a armament contra el règim sirià o contra el règim iraquià, formació i subministrament que semblen podrien ser occidentals, que són les veritables cèdules d’acció militar.

El model de violència el plantegen a partir de dos ítems.

Un primer ítem que seria el de la violència horitzontal instrumentalitzada a través de la  insurgència o accions de terror,  destinades substancialment a la transformació de la societat, sobre el terreny, sempre el terror té aquesta pretensió, el canvi respecte de l’ statu quo anterior.

Un segon ítem que seria la violència vertical, el que es defineix particularment contra occident, contra tot allò que simbolitza la suposada degradació d’occident des de la seva perspectiva i també contra els líders polítics i socials locals/regionals destinada també a aquella transformació social pretesa a la que ens referíem en l’ítem anterior.

El que els mèdia i la classe política han estat entenent com “senzillament” terrorisme, s’ha d’entendre com un instrument d’acció col·lectiva, un instrument polític. De fet estem parlant de geopolítica i geoestratègia, parlem de una guerra i un espai molt concret i com tota guerra amb una finalitat clara i amb accions clares, com en tota guerra, la de  causar el màxim dany possible, tant material com personal a l’enemic, occident en un dels casos, amb una pretensió afegida, la de la adaptació de les poblacions autòctones per assimilació assumint, a més la estructura militar de que es doten a l’espai habitual que hauria de ser coberta per un Estat, suplint per tant l’Estat, són dons l’Estat, per això la denominació que empren, que no és casual, segurament arribaria un moment en el que podrien entrar en la lògica Estat-Nació, però hores d’ara encara és massa aviat per a afirmar-ho.

Mentre occident resti impassible davant de les activitats de l’exèrcit jihadista; mentre el subministrament d’armes continuï intocable i l’alimentació econòmica també hi restin; mentre no s’afronti de manera analítica i congruent, tot, inclosa la migració massiva, també les relacions entre grups jihadistes, la seva retroalimentació entre ells  que es dóna a Síria, Irak, Jordània, Israel, el Líban, Líbia, Tunis, Afganistan, Egipte o Iemen ;  mentre no es clarifiqui el paper actiu de determinades potències de tall islàmic; mentre no es reconegui el concepte amb el que definir “el que passa” com de guerra i actuar en clau bèl·lica; mentre tot això no succeeixi, plorarem els morts, ens lamentarem,  la Polítical class farà grans proclames i la Media class farà grans reportatges i n’amplificarà les accions, i la situació quedarà com està amb el risc que occident acabi perdent aquesta guerra que és, perquè no dir-ho, de xoc de civilitzacions amplificant-se la manera com va ser definit aquest xoc per Sammuel Hantington.

La font de la primera fotografia és:http://therightscoop.com/what-the-middle-east-should-look-like-according-to-isis/

La font de la segona fotografia és: http://www.jewsnews.co.il/2015/02/23/the-terrifying-rise-of-isis-map-that-shows-how-terror-groups-tentacles-now-reach-from-algeria-to-afghanistan/

(1)                                                                        (2)

map ISISMap ISIS tentacles

Anuncis

L’Autenticitat i la transformació del món

In Ciència Política, filosofia, història del pensament, Religió, sociologia, teleologia on Novembre 13, 2015 at 12:14 am

Conferència que he dictat (pps, notes i referències) el dijous dia 12 de novembre a les 19:30 a la seu de l’ISCR-IREL (Canonge Brugulat, 22 de Lleida)  dins del cicle de conferències del curs 2015-2016 que amb el lema “L’autenticitat” coorganitzen l’Institut Superior de Ciències Religioses-IREL, la Universitat de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Fundació Joan Maragall i la Diputació de Lleida.

PPS mostrat:

40c13bb5f09e9f7e-0 40c13bb5f09e9f7e-1 40c13bb5f09e9f7e-2 40c13bb5f09e9f7e-3 40c13bb5f09e9f7e-4 40c13bb5f09e9f7e-5 40c13bb5f09e9f7e-6 40c13bb5f09e9f7e-7 40c13bb5f09e9f7e-8 40c13bb5f09e9f7e-9 40c13bb5f09e9f7e-10 40c13bb5f09e9f7e-11 40c13bb5f09e9f7e-12 40c13bb5f09e9f7e-13 40c13bb5f09e9f7e-14 40c13bb5f09e9f7e-15 40c13bb5f09e9f7e-16 40c13bb5f09e9f7e-17 40c13bb5f09e9f7e-18 40c13bb5f09e9f7e-19 40c13bb5f09e9f7e-20 40c13bb5f09e9f7e-21 40c13bb5f09e9f7e-22

(I)

“L’autenticitat és el Sant Grial del nostre temps. Tots la volem, perquè ens eleva, ens fa tocar la veritat, sòlida i preciosa, en una època d’incertesa, aparences i canvi.” Roger Martínez Sanmartí[i]

Si fem una primera aproximació teleològica, entenent que ens referim a la cerca de la causa darrera, per tant a una part de la filosofia que entronca amb la metafísica, i prenent com a model la conceptuació aristotèlica que ens parla dels assumptes universals i las seves causes: la formal (que atorga al ser quelcom), la material (que és la que el composa), la eficient (lo que es provoca)  i la final ( que ens indica per a què existeix), podem convenir que:

La autenticitat[ii] és refereix tradicionalment a una qualitat de la l’existència humana que en designa una determinada expressió del caràcter propi de l’esser humà.

Inevitablement topem amb les polisèmies i grans paradoxes què ens situen davant les contradiccions del nostre moment històric en funció de la significació.

Lo autèntic té a veure amb lo verdader, lo genuí, lo certificable i lo Inautèntic ho pot ser per una insuficient reflexió, per un dèficit de racionalitat[iii] com ens explica Ramiro Pellitero de la Universitat de Navarra.

I no voldria deixar de referir la cita que el propi Pellitero aporta, sobre Joseph Ratzinger, el papa emèrit Benet XVI quan aquest afirma a Verona l’octubre del 2006 que “La autenticitat es certifica especialment amb l’amor i la sol·licitud concreta pels més dèbils i pobres”

Mentre el concepte forma part de l’acerb del catolicisme no forma part de l’acerb d’altres filosofies i religions, o si més no la significació no és rellevant.

Serveixi per a exemple el que ens diu, per exemple la filosofia Zen quan es refereix a la autenticitat i ens diu Cleary[iv]:

“El Budisme es troba sempre present en el món i no existeix un budisme verdader, el Budisme fals o els vestigis del Budisme. És la teva comprensió la que converteix el Budisme en autèntic”[v]

O també, com per exemple el que Fernández[vi] ens planteja la relació respecte de la existència hebrea, quan ens proposa:

“…Localitzar la problemàtica inscrita en el concepte mateixa de la autenticitat, en la alternativa autenticitat/inautenticitat a partir del paradigma de la existència hebrea”[vii]

Segons la biblioteca musulmana andalusina[viii], en l’ Islam: “és la manera del musulmà de encarar la seva espiritualitat, i és aquesta diferencia la que confereix autenticitat”.

Per mi, però, és Ortega y Gasset[ix] qui defineix d’una manera més propera al àmbit de la sociologia i la ciència política, el concepte d’autenticitat el contraposar-lo al seu autònim la in autenticitat i l’expressa com:

Característiques ontològiques[x] de la realitat humana

Trilling[xi] i Taylor[xii], destaquen l’autenticitat inseparable de l’individualisme modern i el que anomenem “modernitat”, el lloc i la nostra funció en el món social, la pèrdua de pes de la religió i la presència creixent de la mirada científica i tecnològica, urbanització i augment de les relacions socials anònimes, sobretot l’economia de mercat, la racionalitat instrumental i la emergència de la democràcia liberal.

Lindholm[xiii] ens dóna la perspectiva de l’antropologia social en destacar-ne l’origen i el contingut, la cerca individual i col·lectiva de la autenticitat socialment construïda.

Potter[xiv] considera el concepte una trampa i n’identifica el seu caràcter competitiu i posicional

Guignon[xv] defensa el concepte a condició que es recuperi la seva vessant de virtut social que contenia en un principi, considera que és la llavor on encara som a temps de reconstruir el projecte de l’autenticitat com a cor de la democràcia, on defensar el que es creu, i sobretot disposats a expressar i defensar idees impopulars.

(i II)

El sociòleg Zygmunt Bauman[xvi] ens explica “com la nostra vida va canviant depenent de l’entorn”, el món, segons ell, ha esdevingut un “món líquid” en què “el paradigma no és l’estabilitat sinó el canvi constant“; seguint les teories de Bauman, que no aporta solucions, sinó que descriu, les nostres actuals tensions no són només socials, sinó també existencials.

La sociologia en general planteja com en la societat actual vivim en la incertesa, substancialment perquè les transformacions es corresponen amb el debilitament de la seguretat, la manca de planificació a curt termini, l’oblit i el desarrelament.

Les pors globals generen inestabilitat global[xvii].

El centre del món ja no és principalment l’individu[xviii]

Les quatre grans orientacions de la modernitat segons Guiddens[xix] s’identifiquen amb:

  • Acumulació de capital,
  • Control de la informació i la supervisió social,
  • Control del poder militar global
  • Manteniment del grau d’explotació de la natura per al desenvolupament industrial

Segons Pierre Bourdieu, però, la globalització/transformació “es només un mite; en el sentit més fort de la paraula: una idea – poder, una concepció que posseeix poder social i que arrossega cap a ella moltes creences. És l’arma decisiva en la lluita contra el Welfare[xx] State”[xxi]

En tot cas les transformacions es succeeixen les  unes després de les altres,  en l’àmbit global com  en el local; es dilueixen i en reestructuren constantment les relacions dels subjectes amb els objectes i les realitats internes, externes, particular i generals dels individus.

Tenint en compte, en l’àmbit sociològic que el Funcionalisme (Talcott Parsons (1902-1979) i Robert K. Merton (1910-2003), ambdós molt influïts per Durkheim.), segons les quals la societat és un sistema complex les diverses parts de la qual funcionen conjuntament per generar estabilitat i solidaritat no dóna resposta a la modernitat.

Com tampoc ho fan les Teories del conflicte (Ralph Dahrendorf, 1929-2009) que subratllen la importància que tenen les estructures dins la societat,

Cobren força les Teories del Interaccionisme simbòlic (G. H.  Mead 1863-1931) que sostenen que és el llenguatge allò que ens fa éssers auto conscients, és a dir, coneixedors de la nostra pròpia individualitat i capaços de veure’ns des de fora tal i com ho fan els altres, així com del paper d’aquesta interacció en la creació de la societat i de les seves institucions, tot i què se’ls ha criticat, de prescindir de qüestions de més importància, com ara el poder i l’estructura dins la societat i com serveixen aquests elements per condicionar l’acció individual..

[1] Autèntic -a

adj. [lèxic comú] Que expressa certesa, la qual és garantida pels seus caràcters, per les circumstàncies que hi concorren, per un acte oficial, per una formalitat legal. Text autèntic. La còpia autèntica del contracte. 

adj. [lèxic comú] Digne de fe. Reconegueren com a autèntica la seva declaració. 

adj. [lèxic comú] No fals ni falsificat. Retrat autèntic. 

m. [biblioteconomia Document atorgat per la personalitat que hi és expressada i en la data consignada.
adj. [música] Que té una relació immediata amb la nota tònica. Nota autèntica. 
adj. [música] En els cants gregorià i bizantí, que comença el seu àmbit amb la nota final, s’aplica a alguns modes.

[2] Transformació

f. [Lèxic Comú] Acció de transformar o de transformar-se; l’efecte.

f. [Matemàtiques] En mat., aplicació bijectiva entre dos subconjunts d’un espai.

 [Matemàtiques] transformació conforme En mat., transformació isogonal.

f. [Filologia] En ling., procés que provoca un canvi en l’estructura d’un constituent.

f. [Filologia] Relació entre oracions que són paràfrasi l’una de l’altra i presenten els mateixos elements lèxics amb una estructura diferent.

[i] Sociòleg, professor d’Arts i Humanitats de la UOC i investigador del GRECS (Grup d’Estudis en Cultura i Societat)

[ii] Algunes aportacions clàssiques:

  • Trilling, Lionel. Sincerity and Authenticity, The Charles Eliot Norton Lectures. Harvard University Press, 2009, primera edició de 1971.
  • Taylor, Charles Sources of the Self, the making of de the modernity. Cambrigde Press University. 1992, primera edició de 1989.

Algunes aportacions recents:

  • Guignon, Charles. On Being Authentic, thinking in action. Psychology Press, 2004
  • Lindholm, Charles. Culture and Authenticity, Blackwell Pub., 2008
  • Potter, Andrew. The Authenticity Hoax, How We Get Lost Finding Ourselves. Harper Collins, 2010

[iii]  Ramiro Pellitero, Instituto Superior de Ciencias Religiosas, Universidad de Navarra Publicado en religiónconfidencial.com, 8-VI-09

[iv]   Cleary, Thomas F., és PhD en East Asian Languages and Civilizations from Harvard University and a JD from the University of California

[v]   Cleary, Thomas F. La esencia del Zen . Editorial Paidós. 1992. Pag 87

[vi]  Fernández López, José Antonio, Doctor en filosofia especialitzat en identitat hebrea.

[vii]  Fernández López, José Antonio. Judaísmo finito, judaísmo infinito: debates sobre pensamiento judío contemporáneo. Editorial Tres Fronteras. Murcia. 2009. Pag. 235

[viii]   http://www.musulmanesandaluces.org/hemeroteca/7/islam.htm

[ix] Bréhier, Emile. Historia de la Filosofia. Pròleg titulat “Idees pera una Història de la Filosofía, per José Ortega y Gasset. Ed Sud-americana. 1938

[x] l’ésser en general i de les seves propietats essencials.

[xi] Lionel Trilling (1905 – 1975) crític literari, autor i profesor americà. Catedràtic de la Universitat de Columbia, expert en la post-il·lustració

[xii] Charles Margrave Taylor (1931) és un filòsof canadenc, conegut fonamentalment per les seves investigacions sobre la Modernitat, el Secularisme i la Ètica

[xiii] Charles Lindholm (1946) és professor del departament d’antropologia de la Universitat de Boston

[xiv] Potter Andrew (1972) PHD en Filosofia per la Universitat de Toronto especialitzat en metafísica i filosofia política

[xv] Charles Guignon (1944) Filòsof i professor emèrit de filosofia a la Universitat de Califòrnia, expert en existencialisme

[xvi] Bauman, Zymunt. Modernitat líquida. Editorial Fondo de Cultura Económica. México DF. 2004

[xvii] Sloterdijk, Peter. Temblores de aire, en las fuentes del terror. Ed. Pre-textos. Valencia. 2003

Beck, Ulrich. La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad y sus parias. Ed. Paidós. Buenos Aires. 1998.

[xviii] Ianni, Octavio. “Teorías de la globalización”, Siglo XXI Editores, México D.F, México. 1996

[xix] Giddens, Antony. Las consecuencias de la modernidad, Alianza editorial, Madrid España. 1990

[xx]  És un concepte de govern en el que l’Estat juga un paper clau en la protecció  i promoció del benestar econòmic i social dels seus ciutadans.

[xxi] Bourdieu, Pierre.  citat per Mires, Fernando “Teoría política del nuevo capitalismo”, Editorial Nueva Sociedad, Caracas, Venezuela.  2000.