albertbalada

Archive for Desembre de 2015|Monthly archive page

La geopolítica a la Lleida del Segle XIII, La Seu Vella com a lloc d’Interculturalitat, una hipòtesi sobre el seu simbolisme.

In política on Desembre 19, 2015 at 8:27 pm

 

Conferencia dictada a la seu dels Armats de Lleida el 16 de desembre de 2015

 

Tot i que la nostra recerca és encara en un moment embrionari, ens permet definir una hipòtesi que trenca amb la que generalment es sustenta, la de la escassa o nul·la convivència multicultural a la Lleida del segle XIII, segurament..

Nosaltres entenem a la societat del segle XIII, i de fet a finals del segle XII com una societat existent en la ciutat de Lleida, hereva de la ciutat musulmana de Madina Larida, com la d’un híbrid que parteix de dos grups primordials i preexistents, com són els andalusins i l’hebreu, a la que se li agrega un tercer grup, el cristià, sobrevingut i no precisament homogeni, més aviat de concepcions heterogènies, amb corrent fins i tot contraposades i conformada per gent vinguda des de Gascunya o d’Occitània, amb la seva propia perspectiva religiosa, substancialment la càtara. Els càtars o albigesos s’autoanomenaven “homes bons” i comptaven amb bon predicament entre la noblesa i la burgesia, no així entre l’alt estament eclesial.

Hi ha pocs estudis en particular i que sapiguem una única tesi doctoral sobre l’escultura a la Seu Vella, la que fa Meritxell Niñá al 2010

La ciutat de Lleida és, en el segle XIII, de fet, el nexe central del Regne d’Aragó i per tant lloc de confluència política i social a les dues bandes del regne i lloc on s’aplega gent vinguda dels quatre punts cardinals, però especialment del nord.

Per altra banda no hi ha constància explícita que la ciutat musulmana capitulés, el que ens podria fer pensar que hi hagués una transferència directa, és a dir que les tropes, la ciutat, els ciutadans, passessin sense ulterior conflicte al bàndol, el que ens hauria de fer pensar que possiblement no s’hagués donat una cruenta ocupació.

Serà al 1215 quan es produeix un fet transcendent en el quefer del cristianisme catòlic,  Concil·li Laterà[i] que n’estableix els seus primers 71 cànons i que significa, a més, la confluència ecumènica, és a dir, es tracta d’un encontre universal[ii] de caire teleològic i teològic, al que, “de moment” de manera inexplicable,  el bisbe d’una ciutat tan significada com Lleida, Gombau de Camporrells, no hi va assistir.

Pere de Coma, segons tots els estudis, s’ofereix, però no el van a buscar, i s’instal·la entre 1175 i 1180 una casa del call, a la Costa del Jan i seria qui gestionaria tot el procés expropiatori deu anys abans de la construcció[iii], la que també gestiona, i en la que hi treballa fins a la seva mort 1222. No se’n coneix l’origen, segurament tolosà o provençal, possiblement per la seva formació, es dona en vida i bens a l’església [iv], en una la canònica quedava regida per la regla de Sant Agustí[v]. La construcció de la Seu Vella de Lleida la inicia Coma l’any  120, sota els estrictes cànons del romànic (planta i alçats articulats «ad quadratum»)

És acceptat que al mateix lloc on hi ha l’actual Seu Vella s’assentava la catedral paleocristiana i visigòtica, de fet el turó fa dons funcions d’acròpoli i és on també hi ubicarien els andalusins la que seria la mesquita – catedral,

El dia 22 de juliol de 1203 el bisbe Gombau de Camporrells, el rei Pere el Catòlic i el comte Ermengol VII d’Urgell van assistir a l’acte de la col·locació de la primera pedra, segons consta a la inscripció d’una làpida, situada al pilar del presbiteri del costat esquerre, on també es fa menció del primer mestre d’obres: Pere de Coma com a «Magister Operis Sedis Ilerdensis», per tant no un mestre d’obres qualsevol, doncs amb aquest títol evidenciava una formació amplíssima i vastíssima en diferents matèries, també la arquitectura, però l’astronomia, la matemàtica, la filosofia.

L’obra de la catedral es va fer sobre l’antiga i va començar per la part del braç del creuer esquerre i la porta de Sant Berenguer, seguint per l’àbsida fins a arribar al braç dret i la porta de l’Anunciata l’any  1215, es creu que amb el mestre Pere de Coma van arribar les obres fins al segon tram de la nau i la porta dels Fillols. Caldrà veure si la conjunció astronòmica de la època en permeten determina el perquè de la orientació del temple i la data del seu inici, segons la ritualistica dels mestres d’obres.

 

 

Detalls estranys en un suposat temple cristià

 

A la dreta de la mateixa capella s’hi localitza una de les peces que suscita més fascinació, l’episodi mitològic d’ Hèrcules i seus dotze treballs, també un orbe sustentat per un atlas amb una estrella de Abraham o de Pitàgores i el nus de Salomó.

Simbologia hebrea les referències a les tribus d’Israel en la base de la columnata de l’angle frontal del claustre respecte de la doble estrella de David en la decoració interior del claustre, on hi ha afegit un “home” o “crist sedent”, raó idolàtrica i sota, possiblement substituint una columna una escena de la crucificació. A mà dreta d’aquesta simbologia, adossada a la paret un rectangle amb motius ornamentals vegetals, que mirada de lluna permet visualitzar lletres de l’alfabet hebreu i podria ser, doncs, una haggadhà[vi]. A la nau de l’església en la zona lateral dreta en la primer clau de volta una estrella de David, a la que segueix una clau de volta amb l’estrella de Salomó i una clau de volta amb la petxina del pescador.

En la zona exterior del claustre es poden trobar Al-Quirkats, un joc d’origen de l’orient mitjà[vii]

Hi ha capitells que escenifiquen uns continguts que es poden qualificar de profans, en el sentit que no es vinculen a les fonts bíbliques, hagiogràfiques, etc. D’aquesta manera, a les naus hi apareixen capitells amb representacions les tasques del camp, com la verema, o al transsepte hi ha escenes de joglaria, de personatges que munten camells, etc

Bona part dels capitells presenten un repertori d’animals, ja siguin reals o fantàstics. Entre altres éssers, en aquest bestiari hi compareixen lleons, aus, dracs, centaures i sirenes, etc. Les espècies mostren una aparença ben peculiar i poden mostrar-se multiplicats, juxtaposats, amb lliures disposicions, etc. Sovint combinen les seves formes animalístiques amb components vegetals, com ara cues que acaben en pinyes. També hi ha escenes de combat amb feres que lluiten contra guerrers armats.

La Portada de Sant Berenguer. D’aquesta portada se’n sol destacar la seva sobrietat, en especial si es compara amb les altres portes del temple. En realitat, però, té una profusa decoració de caràcter ornamental feta a base d’elements vegetals i animalístics que es concentra a la cornisa: a les mètopes, encastades a la superfície del mur, així com als panells rectangulars perpendiculars a aquelles.

 

 

 

 

Bibliografia

 

Bolòs, Jordi; Busqueta, Joan J. Territori i societat a l’Edat Mitjana: HIstòria, arqueologia, documentació. Universitat de Lleida, 1997, p. 54.

Sancho i Planas, Marta. Catalunya any zero: El paper de l’Islam en els nostres orígens. Editorial UOC, 2011, p. 77. ISBN Editorial UOC.

 

Martín Duque, Angel J.. «Aragón y Navarra según el “Kitab ar-Rawd al mi tar”, traducción y comentarios». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 27, 1956, pàg. 247-258.

Xavier Barral i Alter (2002), Les Catedrals de Catalunya, Barcelona, Edicions 62.

Pascal Guébin i Ernest Lyon (1939), Petri Vallium Sarnaii monachi Hystoria albigensis

Pascal Guébin i Henri Maisonneuve (1951), Histoire albigeoise (tres volums)

A. Sibly and M. D. Sibly, History of the Albigensian Crusade

M. Kurpiewski, Writing beneath the shadow of heresy: the Historia Albigensis of Brother Pierre des Vaux-de-Cernay, Journal of Medieval History 31 (2005), 1, pp. 1-27,

 

BIBLIOGRAFIA RELATIVA A PERE DE COMA

 

VILLANUEVA 1821-1851: 82-83; PLEYAN 1873: 212; ROCA I FLOREJACHS 1911: 12; PUIG I CADAFALCH- FALGUERA- GODAY 1918: 48; BERGÓS 1928: 20; RÀFOLS I 1951: 277; LLADONOSA 1962: 25-26; LLADONOSA 1965: 86-87; LLADONOSA 1970: 116-119; ALONSO GARCÍA 1976: 17-18; LACOSTE 1975: 276-277; TARRAGONA 1982: 254; DALMASES-PITARCH 1986: 108-110; ARGILES 1991: 33; BANGO 1991: 31-32; FITÉ 1991: 14; TARRAGONA 1991: 93; BENET 1992: 133; BANGO 1996: 23; BACH 1996: 104-107; MACIÀ 1997a: 145; MACIÀ 1997b: 108; FITÉ 1999: 224-225; GONZÁLEZ-TARRAGONA-BUSQUETA 2002; FITÉ 2003: 52; MACIÀ-RIBES 2003: 84.

 

 

[i] El IV Concil·li de Laterà comença el 1215 i acaba el 1216. Fou convocat pel papa Innocenci III per a tractar temes relatius a la fe i la moral, tot i que la majoria d’historiadores apunten a interessos polítics i econòmics del regne de França i del Papat, i a la condemna (política)  de les doctrines considerades herètiques dels albigesos  o càtars , dels valdesos i de l’Abat Joaquim de Fiori. De fet es pot considerar aquest concili com el primer intent d’assaig d’organització “total” del cristianisme i als jueus en particular es veuran afectats pels cànons 68 a 70 que els imposa vestits especials, allunyament de càrrecs públics i prohibició dels conversos de retorn a la seva antiga fe.

 

[ii] Alberigo, Giusseppe. Historia de los Concilios Ecumènicos. Ed. Sigueme. Salamanca. 1993.

 

[iii] juny de 1193- Contracte entre Pere de Coma i el bisbe i el capítol de la Seu Vella de Lleida per al inici de les obres de la catedral de Santa Maria. Copia de mitjans del segle XIV: ACL, Llibre Verd, f. 148v i 149r. (edición: LLADONOSA, 1970, p. 127).

 

[iv] “Pere de Coma ja s’havia establert a Lleida el 1180. En aquest moment compra una casa al carrer de la Costa de Sant Joan, que més tard ofereix a la canònica de Santa Maria quan es dona en persona a la església de Lleida” (MACIÀ-RIBES 2003). “Igualment, s’ha afirmat que Pere de Coma era fill d’un altre mestre nomenat Pere, i que al 1175 ja vivia al carrer de la Cigarra, on residien molts obrers i servidors de la canònica.” (ALONSO 1976)

 

[v] Regla atribuïda a Agustí, bisbe de Hipona, tot i que sense constància fefaent, que queda certificada pels estudis de Luc Verheijen i de G. Lawless que la consideren coetània el començament o la possible publicació de la primera redacció del “De sancta Virginitate”. La regla planteja la cerca de la “bellesa espiritual de Déu” en el monestir.

 

[vi] Text tradicional jueu que acompanya la festa del Séder durant la Péssah o Pasqua Jueva

 

[vii] La primera referència escrita del nom Al-Quirkat apareix en el manuscrit àrab Kitab al-Aghani (llibre de cançons del segle X

 

PPS emprat:

 

Anuncis