albertbalada

Crítica d’Art a les il•lustracions de Josep Pascual dins del llibre Arma d’Amor, poemari d’Albert Ubach. Lleida, Abril de 2016

In Art, simbologia on Abril 16, 2016 at 1:15 pm
creu de sant jordi(mod)

“Creu de Sant Jordi” de Josep Pascual

 

 

Val a dir que la percepció autodidacta de Josep Pascual m’ha sorprès en aquesta aposta seva en la   il·lustració del llibre “Arma d’amor” què edita Bookland.

Un llibre, on la conjunció de poemes i obra abstracta cobra un discurs extraordinari.

Si hem de parlar des de la crítica, del treball que presenta en aquestes obres, hauriem de dir que abasta el que podem reconèixer com els diferents elements substantius que defineixen l’expressionisme abstracte.

Aquest moviment sorgit a partir de la postguerra, és hereu d’aquell primer moviment abstracte que apareix a principis del segle XX i continua encara vigent en el segle XXI, superat en expressió, només, per les noves tendències plàstiques substancialment tecnològiques.

La característica fonamental que ens defineix Pascual en les dotze obres que ens van descobrint i acompanyant els poemes de l’Albert Ubach és: l’Expressió lliure i per tant subjectiva del seu inconscient.

Aquesta realitat no figurativa en les làmines de l’artista, la veiem projectada a través de la gran varietat de configuracions estructurals que empra, doncs cap és similar entre elles, totes són distintes.

Hi veiem però, en aquesta sèrie,  com hi ha un element comú, que les fa sincròniques i per tant harmòniques respecte d’elles mateixes, però també en consonància amb el text que acompanyen.

Aquesta sincronia és especialment establerta en aquesta creació de Pascual, a partir de  pinzellades sobreposades, monocroms o no,  que en vigoritzen el fons blanc que passa a formar part del discurs de l’artista, com estableixen, de fet,  els cànons.

Tot i la limitació de la mida a la que es deu l’obra, és a dir la del llibre, s’intueix en aquestes obres la voluntat d’anar creant i confegint  atmosferes peculiars.

Les atmosferes que es creen ens pretenen mostrar aquella sensació d’espai gran com defineix els criteris clàssics de l’expressió abstracta si ens ho mirem des d’una perspectiva acadèmica, com ho percebríem en una altra mida de l’obra.

No hi ha gotejos, no hi ha una voluntat de confegir element cromàtic a la totalitat de l’espai, la qual cosa mostra una obra intimista, perfectament adequada per al que s’empra: la il·lustració d’uns texts.

Ens deixa percebre una certa rítmica en els traços vigorosos, en la traça potent, que ressitua la perspectiva de l’espectador confegint-li a la seva creació un cert caràcter també poètic, acompanyant a la poesia que hom llegeix.

Josep Pascual ens descobreix una suggerència epistolar en la seva obra. Perquè entra en diàleg amb ella mateixa, de tal manera, que l’espectador probablement descobrirà en acabar de llegir el llibre.

Subtilment li farà intuir al lector-espectador aquest diàleg, sense que això suposi haver constituït un element a banda, distint d’aquell que hom llegeix.

L’artista plàstic mostra una coherència aconseguida, pas fàcil, en el treball harmònic que li cal en aquest tipus de creacions, de vegades resulten limitadores, però que aquí li han resultat pas en el resultat que ens ofereix.

Les transicions de color les observem en totes aquestes obres vinculades a través de llargues línies rectes i en la majoria d’elles s’hi observa el predomini de l’element geomètric, res a veure amb l’”abstracció geomètrica” ni amb l’”op art” ni amb el “hard edge”, és expressionisme abstracte en estat pur.

No hi descobrim un missatge místic, hi descobrim una simplicitat en el discurs, on el gest i el color en conformen un cert simbolisme gens utilitarista, a sensu contrari, acompanya a l’espectador de les làmines cap a un món oníric, el particular de l’artista que s’agermana amb el de l’autor del text.

La llibertat en el color hom el descobreix amb preferència per blancs i negres, en contrast amb la utilització, en algunes de les làmines, de colors vius, potents, tot i que primaris, el que ens tradueix els estats d’ànim de l’autor.

Fa honor Josep Pascual a l’escola lleidatana hereva del Grup Cogul, col·lectiu artístic d’avantguarda de l’inici dels 60 i amb noms tan significats com  Víctor Pérez  PallarésErnest IbàñezAlbert Coma EstadellaÀngel Jové  i Jaume Minguell.

Tots ells, d’una o altra manera hi són presents en l’obra de Josep Pascual, però potser d’una manera més singular hi podem descobrir a Pérez Pallarés i a Ibàñez en com van entendre ells l’expressionisme abstracte, quan el van practicar, on l’ informalisme, la no figuració o la línia geomètrica hi són presents de manera fefaent.

 

Albert Balada

Sociòleg i Crític d’Art.

El crític d’art ALBERT BALADA comenta les obres del pintor JOSEP PASCUAL que han il·lustrat el llibre de poemes ‘ARMA D’AMOR

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: