La Sars-Covid-2, no ens ha cridat a la guerra, només es tracta d’un apressament científic per a frenar, limitar, apaivagar els danys a vides humanes i difícilment foragitar-lo, esser viu com és. Per tant no li hem declarat la guerra a ningú, ni ningú no ens l’ha declarada, tot i que intentarem cercar una resposta, preveient la nostra egocèntrica posició en l’univers, com aquella singularitat que a res es deu segons alguns teoritzacions.
De tota manera, l’efecte causat sobre la globalitat humana, accelera aquell període de transició anunciat en el desenvolupament de l’evolució cap a la cinquena revolució, en la desaparició lenta i paulatina del factor treball, tant des del punt de vista de redistribució de la riquesa, com a element substantiu del factor productiu.
I en aquesta globalitat, també, les conseqüències de la hivernació econòmica que genera una economia de guerra, especialment dura per a països com Espanya, quina caiguda del PIB es preveu d’entre un 12 a un 18% i un augment de la pobresa estructural del 23 al 57%, degut substancialment a la desaparició d’un sector secundari estructurat en l’accés a la CEE el 1986, d’un sector primari dèbil i un sector terciari ara tocat pel confinament de constitucionalitat discutible a partir d’un estat d’alarma, per no parlar del sector quaternari, el tecnològic, també molt limitat i amb I+D+I+s d’escassa factura i consideració.
Caldria, doncs recórrer a un sentit de la solidaritat inter classe, atès que la working class nodrirà i de quina manera l’estadi immediatament inferior al seu, el de la excluded class, com ja alguns també havíem predit, tot i desconeixent que seria a partir d’aquestes circumstàncies.
Aquesta solidaritat hauria d’exigir-se, de moment, a una de les tres subclasses superiors en la piràmide a la working class, seria la political class, els qui en tant que servidors públics eventuals, haurien d’auto immolar-se en el sentit d’autodisoldre’s totes les cambres parlamentaries, des de les centrals a les perifèriques, deixant la seva gestió necessària a les diputacions permanents o òrgans assimilats, passant els romanents sobrers de persones a les borses ERTO i el de capital que s’allibera a les arques de l’Estat.
En un segon estadi podríem fer un plantejament similar respecte dels plenaris de les corporacions provincials, municipals, cabildos, etc., sense obviar, evidentment, la ratio de costos suntuaris innecessaris de les administracions públiques en general que haurien de quedar suprimits i per tant quins crèdits pressupostaris a disposició per a la “reconstrucció”
Entre tots podríem segurament, compartint el risc, entrar en la nova dinàmica de concreció de la cinquena revolució, entrant també en la participació i el model d’aquesta en les altres subclasses del grup up supra referit, per sobre de la working a la piràmide, com serien:
a) la corportated class qui hauria de tenir una càrrega impositiva homologable percentualment a la resta, de manera que la seva aportació a igual percentatge seria major.
b) o la media class, en evident transformació que repercuteix generalment els costos de transformació via subvenció directa o via subvenció indirecta publicitària, la qual cosa hauria de tendir a desaparèixer.
Certament si hi ha persones i/o famílies que es queden sense recursos, caldria sortir al seu rescat, de manera que la renda universal de supervivència s’anés implementant paulatinament com un instrument de redistribució a partir de la participació de la tecnologia en els factors de producció i per tant retributius impositivament, en paral·lel a un control, intervenció dels preus públics de la cosa pública fins a la seva desaparició en tant que bé que hauria de ser disponible a gratuïtat i a perpetuïtat: aigua, energia, comunicacions, etc. Alhora que desapareixés la dependència energètica exterior i s’implementés la possible i plausible dependència solar.
Un món en canvi evitant aquella cita de què tot canviï per a que tot segueixi igual (*) i transformant de manera fefaentment tot plegat a major gaudi de la humanitat.
____________
(*) El gatopardo (títol original, Il Gattopardo) és una novel·la escrita por Giuseppe Tomasi de Lampedusa
Weblog d'Albert Balada 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.