Crisi igual a catarsi

(c) Albert Balada, politòleg, sociòleg i historiador del pensament

Entrar en crisi posa de manifest la desubicació en un escenari, personal o social, que en dibuixa una perspectiva psico-social d’inadaptació a un canvi sobtat o sobrevingut, de vegades anunciat però no previst, contribuint tot plegat a la concreció d’un de nou, d’un segon escenari derivat del primer que s’estableix com una taca d’oli afectada per diferents dels vectors o ítems, com per diferents de les variables, si ho vigèsim des d’una perspectiva estadística.

En l’àmbit de la representació política defineix l’escenari base els clústers electorals, què són aquelles masses electorals: doncs grups d’electors que  donen suport a una determina força política i  en determinen quina és la quantitat que d’inici en determina la seva fortalesa política. La majoria de forces polítiques avui, tret de les minoritaris d’inici, ha acabat tendint en la seva projecció cap al què s’anomena partit escombra, ”catch all party” – en la denominació anglesa -, què és nogensmenys la pretensió d’ arribar a una massa electoral superior distinta al clúster electoral què els és propi.

La formulació en aquesta definició fa, però,  què les forces polítiques al nostre país, tinguin un terra i un sostre electoral ben predefinit, en allò relatiu al dibuix del seu mapa particular com en relació al mapa general, què per altra banda pot acabar tendint, de no gestionar-se bé el fluxos ascendents, a obrir un model pendular de transformació què no fa més que acabar, en el supòsit de la consolidació de masses, a una fragilitat en els sostres electorals i alhora a observar-se tendències descendents què en molts casos fan que les forces polítiques retornin al seu terra electoral, podent en alguns dels supòsits desdibuixar-se o, fins i tot, desaparèixer bé  perquè es produeix un transvasament del seu electorat o bé perquè acaba nodrint el no vot, la no emissió del sufragi.

Una lectura simple, literal, no en permet de poder descobrir-ne els relats de les masses electorals, dels seus terres i els seus sostres en qualsevol que sigui el procés electoral, què ha de ser en mode comparat dins d’un mateix tipus de procés electoral, i com tampoc el biaix  en la conformació de poders permet que aquesta literalitat sigui traduïda d’un procés a un altre de distint, una mateixa formació política pot tenir masses electorals distintes en diferents tipus de processos perquè la finalitat del procés també és distinta, el “Cratos” que es genera no és el mateix, per tant els seus terres i seus sostres electorals varien, en un o altre moment, tot i què tots conformen una massa electoral particular que ha de veure’s parcialment i pas totalment.

Cal transformar la realitat en abstracció, allunyar-nos de les sigles i de les persones que les signifiquen per poder descobrir la veritable realitat del fet electoral, més enllà dels propis resultats per poder construir un mapa electoral què, més enllà de les sensibilitats ideològiques en determini aquells aspectes interns que suposen la massa electoral en abstracte, quina estratificació ens portaria a una lectura més política que politològica, en no entendre-la com una unitat  específica, com també ens cal observar en abstracció els terres i els sostres electorals allunyats de passions i pulsions en l’anàlisi científica d’un fet sociològic i politològics com és la relació entre electors i la oferta electoral.

Maig de 2023