L’abstenció, el no-vot, principal “partit” a Lleida i els clústers o masses electorals en 2023.

Abstenció activa i passiva

Les Eleccions Municipals a la ciutat de Lleida, han mostrat un cop més i ho veiem clarament en una seqüència temporal limitada als darrers 7 comicis electorals locals que suposen un total de 24 anys i el què això suposa en les modificacions estructurals i conjunturals del cos electoral, en definitiva la seva evolució sociològica una clara tendència a l’abstenció activa i a l’abstenció passiva.

Quan mirem el detall evolutiu de la decisió ciutadana de la no emissió de sufragi, el no vot o l’abstenció veiem què estadísticament, tant la mitjana del període dels darrers 7 comicis, què és del 45,40%, com la moda què és del 46,91% es troben entre dos i tres punts per sota, si bé que la tendència d’anàlisi acostuma a ser respecte dels anteriors, el de 2019, on la distància és més alta, pel baix no vot de gairebé 9 punts, però també és cert que la xifra que correspon seria la més baixa de la sèrie dels propis 7 anys, per tant amb una validesa limitada en relació al model comparatiu, com també ho seria el paper del no vot de 2011 que supera en gairebé dos punts al de 2023.

Podem concloure, doncs, que el principal “partit” entès des de la concepció originària de presa de partit, de posició, la resolució que per la seva part hom adopta, la del ciutadà respecte de la oferta política i/o de sistema, s’aproxima, i en tres casos supera, sumant-hi els vots en blanc – la reconeguda com abstenció activa -, en aquest cicle electoral de 7 processos i 24 anys, al 50 % de la població censal amb dret de vot a la ciutat.

2023  48,49%  blancs 2,19%

2019  39,34%  blancs 0,69%

2015 45,49%   blancs 1,83%

2011 50,19%   blancs 4,26%

2007 48,20%   blancs 2,77%

2003 40,57%   blancs 1,61%

1999 45,49%   blancs 2,24%

Mitjana abstenció 45,40%

Moda abstenció      46,91%

Mitjana blancs 2,23%

Moda blancs     2,20%

Evolució dels Clusters electorals

Entenem per “clústers electorals” el que es determina en una concentració geogràfica determinada, en aquest cas el districte electoral de la ciutat de Lleida, on els agents relacionats amb el mercat electoral, en aquest supòsit definits com a electors actius defineixen quina es la determinació de les seves agrupacions de posicions a partir dels avantatges competitius que es donen en el procés electoral i el seu resultat final en la determinació dels electors passius que superen aquella competència.

Analitzem també aquí, també, un període de 24 anys que suposa 7 processos electorals. Els clústers electorals ens defineixen el sumatori ( ∑ ) de cascuna de les unitats electorals que operen en la determinació del vot vàlid n1 i que en determina el clúster, la massa electoral que li és pròpia en la determinació de la representació que de per sí no pot ser analitzada si no és en forma comparada en un conjunt que en determinen els diferents clústers les diferents masses, que alhora, segons el període d’anàlisi també ens plantegen quin és el “terra electoral”, la massa més baixa, en relació també al “sostre electoral”, la massa més alta que ens permet d’analitzar la posició de la massa de què es tracta en l’interludi corresponent, observant-se l’evolució efectiva respecte de cada moment electoral de què es tracti, de manera distinta al resultat electoral, a la conformació del valor què atorga a aquelles masses en la conformació o traducció en escons.

De manera que amb el llarg període analitzat observem que la força què obté el millor resultat electoral al 2023 es troba, però en una posició més propera al seu terra electoral i així successivament amb el resultat de què es tracti respecte de cada massa electoral obtinguda de vots vàlids, estant la segona força en resultat propera al seu sostre electoral respecte del sumatori, del conjunt del període, o la tercera força en una posició intermèdia de massa electoral, o la quarta en el terra electoral literalment, de manera que si parlem en termes merament polítics, aquesta seria la proposta electoral més castiga, el què no passa en les successives forces que s’analitzen el quadre.

PSC	PP	ERC	JxC	Vox	Comuns	C’	CUP
12979	7348	7199	6862	3575	2373	638	2170
13321	3416	13402	10765	895	4896	5521	2434
12367	4358	5656	8983		3787	5965	4387
18864	7410	1890	8212			433	1464
22172	5690	3336	9613			981	1030
20180	7728	6982	13013
25434	6853	3961	10185
17902 (Mj)	6114 (Mj)	6048 (MJ)	9662 (MJ)		3684 (MJ)	2708 (MJ)	2297 (MJ)

Sostres

25434

7728

13402

13013

3575

4896

5521

4387

Terres

12367

3416

1890

6862

895

2373

433

1030